בס”ד

[Castellano: al final de la publicacíon]

En el capítol anterior: El Dr. Schroeder estudia etimològicament les estructures repetides “hi hagué vespre, i hi hagué matí, dia X”, i veu que “vespre” en Hebreu és “érev”, que està relacionat amb els termes “barreja”, “desordre” i “mescla”, mentre que matí és “bóker”, i està relacionat amb “discernible”, “ordenat” i “distingible”. Si t’has perdut alguna part anterior, recupérala punxant aquí.

ה. Més sobre la creació i el temps (part II)

Una de les perspectives del judaisme sobre el temps i el seu transcurs ens diu que l’Etern re-crea l’univers i el sosté en existència a cada fracció de temps [i]. Què ens dicta aquesta visió sobre la naturalesa del temps? Això ens informa de que el temps està compost per “segments” de manera similar als fotogrames d’una pel·lícula, fet que implica una concepció de temps on aquest no és un continu. Hi ha algun concepte de la física moderna que s’acosti a aquesta visió judaica? El concepte de “temps de Planck” i les teories del cosmòleg Julian Barbour ens permeten donar resposta afirmativa a aquesta pregunta.

Analitzem-ho una mica. Segons la física quàntica, el “temps de Planck” és la unitat mínima de temps amb sentit físic. Aquesta unitat mínima de temps es defineix com el temps que triga la llum (1) en viatjar una longitud igual a la “longitud de Planck” (2) [ii].

La longitud de Planck és la longitud mínima amb sentit físic. Així, si prenem la longitud
mínima (longitud de Planck) i la dividim per la velocitat més gran (la velocitat de la llum) obtenim el valor del temps de Planck: uns 10E-35, és a dir,

0.0000000000000000000000000000000000000000001 segons.

Aquesta xifra encaixa molt sobradament amb la percepció humana del pas del temps com un continu. Per tant, per sota del valor de Planck el temps deixa d’existir tal i com el coneixem; significativament, la cosmologia acadèmica considera que quan l’univers tenia una vida més curta que el temps de Planck, les quatre forces fonamentals de la física es trobaven unificades en una de sola (3).

A l’any 1967 els físics americans John Wheeler i Bryce DeWitt van derivar una fórmula de la famosa equació d’Schrodinger de la mecànica quàntica que prometia ser un mètode que finalment uniria les teories quàntica i relativista, un dels somnis daurats de la física contemporània (4). La idea fonamental és la següent: la manera més simple de resoldre l’equació Wheeler-DeWitt era de prenscindir del factor temps. Dit d’una altra manera, per entendre l’univers caldria descartar el temps!

L’enllaç entre la visió de la Torà descrita a l’inici d’aquest capítol i la fisica moderna (considerant l’equació Wheeler-DeWitt) el proporciona Julian Barbour (5), quan afirma que cada instant de temps experimentat és realment un ens completament auto-contingut, una càpsula de temps; en les seves paraules:

“L’instant no està en el temps. El temps està en l’instant. Just hi ha un munt de diferents ‘ares’” [iii, iv].

Per tant, doncs, el postulat de la Torà que l’Etern crea i manté en existència per a cada instant de temps l’univers (6) és vinculable amb almenys una teoria moderna de la cosmologia.

Podem afegir un nivell més de significat a aquesta recreació constant de l’univers: els ens que integren la realitat són creats i mantinguts en existència pel Creador precisament a través de la Seva “pronúncia” en la Llengua Sagrada del nom d’aquests ens. Just per això, en Hebreu el terme “davar” significa “paraula” i també significa “cosa” [v]. No és fortuït, doncs, que la benedicció que tot jueu ha d’enunciar abans de (per exemple) beure’s un got d’aigua és:

“Beneït ets tu, Etern, D-u nostre, Rei de l’univers, del Qual tot fou [creat] amb la Seva paraula” (7).

CONTINUARÀ

Jaume Folch Mola

Notes:

La velocitat de la llum és d’uns 300.000 kilòmetres per segon (km/s), exactament 299.792,458 km/s.
Uns 10E−35 metres (m), amb més precisió 1.6162·10E-35 m.
Vegeu el següent capítol d’aquesta sèrie.
Ídem que la nota 3.
La teoria del Dr. Barbour ha rebut el support de Stephen Hawking.
Aquest postulat és, per exemple, el primer dels tretze Principis de Fe de Maimònides.
Traducció feta amb l’ajut de Rabí Nissan Ben-Avraham.

Referències:

[i] Citació del llibre “Nefeix haKhaïm” –escrit pel Rabí Khaïm de Volozhin (1749-1821)– a la pàgina 69 del llibre “The coming revolution”, Rabí Zamir Cohen. [ii] http://en.wikipedia.org/wiki/Planck_time [iii] J. Barbour, Classical and Quantum Gravity, 11, pp. 2853-2873 (1994). [iv] http://www.edge.org/discourse/kauffman_smolin.html [v] “The coming revolution”, Zamir Cohen, p. 71.

Castellano:

Te invitamos a leer la traducción en documento pdf. Pincha aquí.