תורה ומדע /tɔ’ra uma’da/ Torà i ciència (3)

בס”ד

Estimats amics i amigues del nostre blog,

[Castellano, al final de esta publicación]

Una vegada més, i en honor als nostres lectors i lectores que ens segueixen des de Catalunya i les altres regions catalanoparlants de l’Estat,  vam presentar el nostre tercer article en català. Com sabeu, encara que el nostre espai web té caràcter nacional, i opta pel castellà com a llengua de comunicació, creiem important compartir amb els nostres amics i amigues en l’idioma de la nostra comunitat autònoma.

Ja coneixeu al Jaume Folch, un alumne molt estudiós de la Torá i la mística jueves, que ens escriu en la seva llengua materna, i tracta avui sobre l’origen i la creació de l’univers.

Ens complau saber que aquests breus però interessants articles del nostre col·laborador, estan sent del vostre gust i estan sent seguits amb interès. De fet, ens arriben els vostres comentaris sobre el profitós que és aquest tema (del que ens demaneu més informació). Recordeu que un dels majors referents en la matèria és precisament el rav Ginsburgh, que estarà bE”H molt aviat a Barcelona, per primera vegada a Catalunya i a Espanya.

Quedem a l’espera de la vostra participació, comentaris, preguntes… fent d’aquest blog un espai viu i interactiu.

Per cert, has reservat ja la teva plaça en aquesta ocasió única? ;) Recorda que hi ha places limitades, i cada dia que passa, estem més avançats preparant amb cura aquestes dues jornades d’estudi.

bXalom,
Edit Or

ג. Sobre l’Origen i la creació de l’univers | Jaume Folch Mola

En l’antiguitat, les cosmogonies de les nacions prenien la visió d’un univers sense principi ni fi, on hi habitaven múltiples divinitats, que estava format per matèria eterna preexistent a aquests déus, i que tenia un funcionament intrínsecament fora del seu control [1].

Aquesta visió d’un univers etern, acceptada des de la ciència de la Grècia clàssica fins fa poques dècades, constitueix una perspectiva oposada a la interpretació de grans Savis d’Israel:

  • Maimònides (Còrdova, 1135 – Fustat, 1204) dedueix dels fonaments de la Torà que l’univers té Origen, i això mateix és el que
  • Nakhmànides (Girona, 1194 – Terra d’Israel, 1270) interpreta en el seu Comentari a la Torà del primer versicle del Llibre del Gènesi.

La visió acceptada acadèmicament es va començar a capgirar a partir del descobriment publicat per Hubble i Humason l’any 1929. Els dos científics varen observar un desplaçament cap a baixes freqüències de l’espectre lluminós detectat a la Terra provinent de les galàxies, desplaçament que comportava com a conseqüència que les galàxies s’estan allunyant entre si [*].

A partir d’aquesta idea d’expansió, si s’extrapola el moviment de les galàxies fent regressió en el temps, l’univers se situa concentrat en un “punt” o singularitat, deduint-se per tant un començament de l’univers, anomenat generalment Big Bang. La teoria científica del “Big Bang” es va veure refermada l’any 1965, quan Penzias i Wilson van detectar una radiació còsmica de fons ja predita per Gamov el 1948. Aquesta radiació és un “eco” dels primers instants d’expansió i refredament sobtats de l’univers.

Quines característiques tenia, al començament, l’univers? Nakhmànides diu explícitament, que “els cels i de la terra” (Gènesi; 1:1), és a dir, l’univers, van ser fets pel Creador a partir del no-res. En les seves paraules al Comentari a la Torà (I, 23):

“Ell [el Creador] va portar, de l’absolut no-res, una substància molt prima sense corporeïtat però tenint el poder de la potència, adequada per prendre forma i procedir de la potència a la realitat [2].”

L’origen ex-nihilo que descriu Nakhmànides avui és acceptat com a estàndard en el món científic. A la substància sense corporeïtat que esmenta el Savi de Girona actualment se l’anomena “energia”. I, també, la Tradició jueva i la ciència contemporània coincideixen a dir que en aquell punt singular s’originà el temps.


Referències:

[1] Dr. Yochanan Muffs, “Personhood of G-d” (p.12).
[2] Citat a “A Jewish Phylosophy of History. Israel’s Degradation & Redemption”, Paul Eidelberg.

[*] El raonament fet per Hubble i Humason es fonamenta en el que s’anomena “efecte Doppler”: una ona detectada per un observador d’un emissor que se li allunya és de freqüència més baixa que la mateixa ona provinent d’un emissor estacionari respecte l’observador. Quan un cotxe se’ns acosta tocant el clàxon percebem el so més agut que quan està aturat. Si se’ns allunya, percebem el so més greu que en situació estacionària.

Un comentario el “תורה ומדע /tɔ’ra uma’da/ Torà i ciència (3)

  1. EN CASTELLANO:

    ג. Sobre el Origen y la creación del universo

    En la antigüedad, las cosmogonías de las naciones tomaban la visión de un universo sin principio ni fin, donde habitaban múltiples divinidades, que estaba formado por materia eterna preexistente a estos dioses, y aún que tenía un funcionamiento intrínsecamente fuera de su control [1]. Esta visión de un universo eterno, aceptada desde la ciencia de la Grecia clásica hasta hace pocas décadas, constituye una perspectiva opuesta a la interpretación de grandes Sabios de Israel:

    Maimónides (Córdoba, 1135 – Fustat, 1204) deduce de los fundamentos de la Torá que el universo tiene Origen, y eso mismo es lo que Najmánides (Girona, 1194 – Tierra de Israel, 1270) interpreta en su Comentario a la Torá del primer versículo del Libro del Génesis.

    La visión aceptada académicamente se empezó a cambiar a partir del descubrimiento publicado por Hubble y Humason en el año 1929. Los dos científicos observaron un desplazamiento hacia bajas frecuencias del espectro luminoso detectado en la Tierra proveniente de las galaxias, desplazamiento que comportaba como consecuencia que las galaxias se están alejando entre sí#.

    A partir de esta idea de expansión, si se extrapola el movimiento de las galaxias haciendo regresión en el tiempo, el universo se sitúa concentrado en un “punto” o singularidad, deduciéndose por tanto un comienzo del universo, llamado generalmente “Big Bang”.

    La teoría científica del “Big Bang” se vio reafirmada en 1965, cuando Penzias y Wilson detectaron una radiación cósmica de fondo ya predicha por Gamov en 1948. Esta radiación es un “eco” de los primeros instantes de expansión y enfriamiento repentinos del universo.

    ¿Qué características tenía, al comienzo, el universo? Najmánides dice explícitamente, que “los cielos y de la tierra ” (Génesis, 1:1), es decir, el universo, fueron hechos por el Creador a partir de la nada. En sus palabras al Comentario a la Torá (I, 23):

    “Él [el Creador] trajo, de la nada absoluta, una sustancia muy delgada sin corporeidad pero teniendo el poder de la potencia, adecuada para tomar forma y proceder de la potencia a la realidad [2].”

    El origen ex nihilo que describe Najmánides es hoy aceptado como estándar en el mundo científico. La sustancia sin corporeidad que menciona el Sabio de Girona es actualmente denominada “energía”. Y, también, la Tradición judía y la ciencia contemporánea coinciden en que en ese punto singular se originó el tiempo.


    Referencias:
    [1] Dr. Yochanan Muffs, “Personhood of G-d” (p.12).
    [2] Citado en “A Jewish Phylosophy of History. Israel’s Degradation & Redemption”, Paul Eidelberg.

    [#] El razonamiento hecho por Hubble y Humason se fundamenta en lo que se denomina “efecto Doppler”: una onda detectada de un emisor que se aleja es de frecuencia más baja que la misma onda proveniente de un emisor estacionario respecto el observador. Cuando un coche se nos acerca tocando al bocina percibimos un sonido más agudo que cuando está parado. Si se nos aleja, percibimos el sonido más grave.

Los comentarios están cerrados.