תורה ומדע /tɔ’ra uma’da/ Torà i ciència (2)

בס”ד

Estimats amics i amigues del nostre blog,

En aquesta oportunitat, i en honor als nostres lectors i lectores que ens segueixen des de Catalunya i les altres regions catalanoparlants de l’Estat, vam presentar el segon article en català. Com sabeu, encara que el nostre espai web té caràcter nacional, i opta pel castellà com a llengua de comunicació, creiem important compartir amb els nostres amics i amigues en l’idioma de la nostra comunitat autònoma.

Jaume Folch Mola

Ja coneixeu al Jaume Folch, un alumne molt estudiós de la Torá i la mística jueves, que ens escriu en la seva llengua materna, i tracta avui sobre la Torá i els límits de la ciència. Recomanem la seva reflexió d’avui, en la qual per cert, esmenta l’homenatjat del nostre seminari (Nakhmànides).

Quedem a l’espera de la vostra participació, comentaris, preguntes… fent d’aquest blog un espai viu i interactiu, a l’espera que arribi bE»H la interacció de preguntes i respostes en directe, amb el rav Ginsburgh en la nostra trobada de juny.

Ja has reservat la teva plaça en aquesta ocasió única? 😉 Recorda que hi ha places limitades, i cada dia que passa, estem més avançats preparant amb cura aquestes dues jornades d’estudi.

Xabat Xalom,

Castellano: pincha aquí.

Edit Or

תורה ומדע · Torà uMadà · Torà i ciència · Molt s'ha escrit sobre aquest tema!

ב. La Torà i els límits de la ciència | Jaume Folch

La Torà, amb la forma de la primera lletra de la primera paraula – la lletra “bet” (ב) de la paraula “Bereixit” (בראשית) –, ens apunta a un dels límits del coneixement humà sobre la realitat observable, que és l’objecte d’estudi de la ciència. La ב, amb la seva forma, està oberta en la direcció del relat de la creació [*], narració que comença precisament amb la paraula בראשית, que vol dir “al començament (de)”, però està tancada en direcció regressiva. Això és una al·lusió a que l’home no pot tenir coneixement científic del Creador, que és la Realitat que origina el propi món material. Això és així perquè l’accés conscient i directe a la Causa Primera, que és incorpòria [1], només és possible quan transcendim l’àmbit d’allò mesurable [2] a través dels diversos nivells de profecia.

En relació al límit temporal i origen de l’univers, segons diu Nakhmànides (Girona, 1194 – Terra d’Israel, 1270) en el seu comentari al Llibre del Gènesi [3], l’univers inicia la seva existència a través d’una “substància sense substància”, i quan aquesta pseudo-substància, que en el llenguatge contemporani rep el nom d’ ”energia”, es converteix en matèria, el “temps s’aferra” a la pròpia matèria.

Nakhmànides ens està dient al Segle XIII el que la ciència contemporània ha descobert fa tot just un mig segle: que l’inici del la matèria i del temps en l’univers primigeni van ser simultanis. En relació a aquesta simultaneïtat, en Hebreu la paraula “olam” (עולם) agrupa el temps i l’espai, atès que aquesta paraula pot significar “l’eternitat” [4] i “l’univers”; precisament, la ciència contemporània va aconseguir formular l’espai i el temps com un sistema de coordenades unificat amb la Teoria de la Relativitat d’Einstein i l’espai-temps de Minkowski de la primera dècada del Segle XX.

—

Referències:

[1] La no corporeïtat del Creador ens la clarifica, per exemple, Maimònides (Còrdova, 1135 – Terra d’Israel/Egipte, 1204) en el seu tercer fonament dels Tretze Fonaments formulats al seu Comentari a la Mixnà [traducció lliure a l’anglès de mesora.org, publicació fundada pel Rabí Moshe Ben-Chaim]

[2] Rabí Khaim Zukerwar, “Kabalá – La esencia de la percepción judía de la realidad”

[3] Citat a “Genesis and the Big Bang”, Gerald Schroeder

[4] Rabí Michael L. Munk, “The Wisdom in the Hebrew Alphabet” (p. 231)

[*] Atès que l’Hebreu s’escriu de dreta a esquerra.