בס”ד

Estimats amics i amigues del nostre blog,

En aquesta oportunitat, i en honor a la nostra ciutat, vam presentar un article en català. Encara que el nostre espai OrEinSof.com té caràcter nacional, i opta pel castellà com a llengua de comunicació… tenim molts lectors i moltes lectores que ens segueixen des de Catalunya i les altres regions catalanoparlants de l’Estat.

Jaume Folch Mola

Ens complau avui presentar a un alumne molt estudiós de la Torá i la mística jueves, que ens escriu en la seva llengua materna, i tracta avui sobre Torá i Ciència. Dos temes molt relacionats, dels quals s’ha escrit molt, i en el que el rav Ginsburgh ha explicat coses realment belles i interessants. No serem nosaltres aquesta vegada, els que introduïm el tema, sinó que us deixem directament amb l’article que ens ha escrit el nostre amic Jaume Folch, de Barcelona.

Quedem a l’espera de la vostra participació, comentaris, preguntes… fent d’aquest blog un espai viu i interactiu, a l’espera que arribi bE»H la interacció de preguntes i respostes en directe, amb el rav Ginsburgh al seminari de juny.

Ja has reservat la teva plaça en aquesta ocasió única? 😉 Recorda que hi ha places limitades, i cada dia que passa, estem més avançats preparant amb cura aquestes dues jornades d’estudi.

bShalom,

Castellano: pincha aquí.

Edit Or

תורה ומדע · Torà uMadà · Torà i ciència · Molt s'ha escrit sobre aquest tema!

 א. La realitat empírica en la Torà i en la ciència | Jaume Folch

La Torà i la ciència tenen una vinculació molt directa entre si a través de la realitat empírica. Com diu el Midraix, el Totpoderós va consultar la Torà i va crear el món (Gènesi Rabà, 1:1) [1]. És a dir, la Torà són els plànols amb que el Creador va fer, i manté, l’univers [2]. Això implica que tots els ens creats, i en particular, la realitat física, que és l’objecte d’estudi bàsic de la ciència, tenen el seu origen i fonament últim en la Torà [3]. Atès que la llengua de la Torà és l’hebreu, és raonable pensar que podem extraure alguna informació rellevant de la paraula“ciència” en la Llengua Sagrada: “madà” (mem-dalet-ain; מדע).

Per una banda, “madà” està relacionada etimològicament amb “daat” (dalet-ain-tav; דעת), que significa “coneixement”, sobretot en el sentit de coneixement pràctic. Per altra banda, hi ha certa relació de significat entre les paraules “madà” i “midà” (mem-iud-dalet-hei; מידה), que significa “mesura”[4].

La relació és la següent: la ciència, a través del seu mètode experimental, estudia i es recolza en allò mesurable, és a dir allò material (i per tant amb dimensions limitades) amb unes propietats quantificables. A més, la ciència versa sobre la resposta al pronom interrogatiu hebreu«madua» (mem-dalet-vav-ain; מדוע), que implica donar com a resposta una causa productora d’un efecte [5], i aquesta relació de causalitat és un dels objectes d’estudi principals de la ciència. No és estrany, per tant, que “madua” tingui la mateixa arrel que «madà»(iud-dalet-ain; ידע).

Referències:

[1] Midrash Rabba. Genesis in two volumes, Volume I”, traducció anglesa (tercera edició, 1961)

[2] “Bringing Heaven Down to Earth: Meditations and Everyday Wisdom from the Teachings of the Rebbe, Menachem Schneerson”, Tzvi Freeman.

[3] El Midraix diu que sabem això perque la primera paraula del Llibre del Gènesi és bereixit, és a dir “amb reixit” = “amb la Torà”, ja que la Torà és anomenada “reixit”.

[4] La paraula “midà” apareix en la frase i principi de la relació entre el Creador i l’home “midà knégued midà”, que significa “mesura per mesura”: el Creador respon sempre de manera congruent als pensaments, paraules i accions de l’home.

[5] Shattered Tablets and a Calf of Gold, Lecture 4. Rabbi David Fohrman.