תורה ומדע /tɔ’ra uma’da/ Torà i ciència (1)

בס”ד

Estimats amics i amigues del nostre blog,

En aquesta oportunitat, i en honor a la nostra ciutat, vam presentar un article en català. Encara que el nostre espai OrEinSof.com té caràcter nacional, i opta pel castellà com a llengua de comunicació… tenim molts lectors i moltes lectores que ens segueixen des de Catalunya i les altres regions catalanoparlants de l’Estat.

Jaume Folch Mola

Ens complau avui presentar a un alumne molt estudiós de la Torá i la mística jueves, que ens escriu en la seva llengua materna, i tracta avui sobre Torá i Ciència. Dos temes molt relacionats, dels quals s’ha escrit molt, i en el que el rav Ginsburgh ha explicat coses realment belles i interessants. No serem nosaltres aquesta vegada, els que introduïm el tema, sinó que us deixem directament amb l’article que ens ha escrit el nostre amic Jaume Folch, de Barcelona.

Quedem a l’espera de la vostra participació, comentaris, preguntes… fent d’aquest blog un espai viu i interactiu, a l’espera que arribi bE”H la interacció de preguntes i respostes en directe, amb el rav Ginsburgh al seminari de juny.

Ja has reservat la teva plaça en aquesta ocasió única? 😉 Recorda que hi ha places limitades, i cada dia que passa, estem més avançats preparant amb cura aquestes dues jornades d’estudi.

bShalom,

Castellano: pincha aquí.

Edit Or

תורה ומדע · Torà uMadà · Torà i ciència · Molt s'ha escrit sobre aquest tema!

 א. La realitat empírica en la Torà i en la ciència | Jaume Folch

La Torà i la ciència tenen una vinculació molt directa entre si a través de la realitat empírica. Com diu el Midraix, el Totpoderós va consultar la Torà i va crear el món (Gènesi Rabà, 1:1) [1]. És a dir, la Torà són els plànols amb que el Creador va fer, i manté, l’univers [2]. Això implica que tots els ens creats, i en particular, la realitat física, que és l’objecte d’estudi bàsic de la ciència, tenen el seu origen i fonament últim en la Torà [3]. Atès que la llengua de la Torà és l’hebreu, és raonable pensar que podem extraure alguna informació rellevant de la paraula“ciència” en la Llengua Sagrada: “madà” (mem-dalet-ain; מדע).

Per una banda, “madà” està relacionada etimològicament amb “daat” (dalet-ain-tav; דעת), que significa “coneixement”, sobretot en el sentit de coneixement pràctic. Per altra banda, hi ha certa relació de significat entre les paraules “madà” i “midà” (mem-iud-dalet-hei; מידה), que significa “mesura”[4].

La relació és la següent: la ciència, a través del seu mètode experimental, estudia i es recolza en allò mesurable, és a dir allò material (i per tant amb dimensions limitades) amb unes propietats quantificables. A més, la ciència versa sobre la resposta al pronom interrogatiu hebreu“madua” (mem-dalet-vav-ain; מדוע), que implica donar com a resposta una causa productora d’un efecte [5], i aquesta relació de causalitat és un dels objectes d’estudi principals de la ciència. No és estrany, per tant, que “madua” tingui la mateixa arrel que “madà”(iud-dalet-ain; ידע).

Referències:

[1] Midrash Rabba. Genesis in two volumes, Volume I”, traducció anglesa (tercera edició, 1961)

[2] “Bringing Heaven Down to Earth: Meditations and Everyday Wisdom from the Teachings of the Rebbe, Menachem Schneerson”, Tzvi Freeman.

[3] El Midraix diu que sabem això perque la primera paraula del Llibre del Gènesi és bereixit, és a dir “amb reixit” = “amb la Torà”, ja que la Torà és anomenada “reixit”.

[4] La paraula “midà” apareix en la frase i principi de la relació entre el Creador i l’home “midà knégued midà”, que significa “mesura per mesura”: el Creador respon sempre de manera congruent als pensaments, paraules i accions de l’home.

[5] Shattered Tablets and a Calf of Gold, Lecture 4. Rabbi David Fohrman.

4 comentarios el “תורה ומדע /tɔ’ra uma’da/ Torà i ciència (1)

  1. Enhorabona Jaume. Un article concret, concís i profund a la vegada. Estupenda la teva primera publicació en aquest bloc. Que hagin més!

    • Gràcies Edit Or 🙂 Be”H aniré escribint breus articles com aquest, i compartint-los en la mesura del possible.

      • Enhorabona מזל טוב Jaume, has vist que el teu article és el 3r més llegit al top7? Es veu al menú de la dreta 😉 Xabat xalom.

  2. EN CASTELLANO

    Torá uMadá – Torá y ciencia

    א. La realidad empírica en la Torá y en la ciencia

    La Torá y la ciencia tienen una vinculación muy directa entre sí a través de la realidad empírica. Como dice el midrash, el Todopoderoso consultó la Torá y creó el mundo (Génesis Rabá, 1:1) [1]. Es decir, la Torá son los planos con que el Creador hizo, y mantiene, el universo [2]. Esto implica que todos los entes creados, y en particular, la realidad física, que es el objeto de estudio básico de la ciencia, tienen su origen y fundamento último en la Torá [3].

    Dado que la Lengua de la Torá es el Hebreo, es razonable pensar que podemos extraer alguna información relevanteea de la palabra “ciencia” en la Lengua Sagrada: “madà” (mem-dalet-ayin; מדע). Por un lado, “madà” está relacionada etimológicamente con “daat” (dalet-ayin-tav; דעת), que significa “conocimiento”, sobre todo en el sentido de conocimiento práctico. Por otra parte, hay cierta relación de significado entre las palabras “madà” y “midá” (mem-yud-dalet-hey; מידה), que significa “medida” [*]. La relación es la siguiente: la ciencia, a través de su método experimental, estudia y se apoya en lo medible, es decir lo material (y por tanto con dimensiones limitadas) con unas propiedades cuantificables. Además, la ciencia versa sobre la respuesta al pronombre interrogativo Hebreo “madúa” (mem-dalet-vav-ayin; מדוע), que implica dar como respuesta una causa productora de un efecto [4], y esta relación de causalidad es uno de los objetos de estudio principales de la ciencia. No es extraño, por tanto, que “madúa” tenga la misma raíz que “madá”: yud-dalet-ayin; ידע.

    Referencias:

    [1] “Midrash Rabba. Genesis in two volumes, Volume I”, traducción inglesa (tercera edición, 1961); http://www.archive.org/stream/midrashrabbahgen027557mbp#page/n7/mode/2up
    [2] Tzvi Freeman, “Bringing Heaven Down to Earth: Meditations and Everyday Wisdom from the Teachings of the Rebbe, Menachem Schneerson”
    [3] El Midrash dice que sabemos eso porque la primera palabra del Libro del Génesis es bereshit, es decir, “con reshit” = “con la Torá”, ya que la Torá es denominada “reshit”.
    [4] Rabbi David Fohrman, “Shattered Tablets and a Calf of Gold”, Lecture 4; http://old.rabbifohrman.com/series.cfm?SerieID=24

    [*] La palabra “midá” aparece en la frase y principio de la relación entre el Creador y el hombre “midá kenégued midá”, que significa “medida por medida”: el Creador responde siempre de manera congruente a los pensamientos, palabras y acciones del hombre.

Los comentarios están cerrados.